dènou

Potser volíeu: denou

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈdɛˌnɔw/
• Etimologia: Del llatí decem et novem ‎(literalment ‘deu i nou’).

Numeral

← 18	19		20 →
Cardinal: Ordinal: Prefix:		dènou denovè nonadeca-
Viccionari:Llista de nombres en català

dènou inv.

1. (cardinal, valencià) Forma alternativa de dinou.

Nom

dènou m. ‎(plural dènous)

1. (valencià) Forma alternativa de dinou.

Nom

dènou f. pl.

1. (valencià) Forma alternativa de dinou.

Miscel·lània

• Síl·labes: dè·nou (2)
• Anagrames: doneu, ondeu

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, DNV