diftongar

De Viccionari


Català
[modifica]

Oriental:  central /dif.tuŋˈɡa/
balear /dif.toŋˈɡa/, /dif.tuŋˈɡa/
Occidental:  nord-occidental /dif.toŋˈɡa/
valencià /dif.toŋˈɡaɾ/, /dif.toŋˈɡa/

Verb[modifica]

diftongar trans., pron. ‎(pronominal diftongar-se)

  1. Reduir dues vocals a diftong.
    «[Pompeu Fabra] remarca que la llengua castellana en general diftonga sempre, mentre que la catalana no. I en els casos en què com a excepció el castellà no diftonga, la llengua catalana ho fa.» (Miscel·lània Joan Veny, 2005, L'Abadia de Montserrat, p. 166, ISBN 9788484157373)

Conjugació[modifica]

Paradigmes de flexió: diftongo, diftonga, diftonguem
Vocal rizotònica: /o/

Relacionats[modifica]

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: dif·ton·gar (3)
  • Heterograma de 9 lletres (adfginort)

Vegeu també[modifica]