diftongar

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

  • Pronúncia:
Oriental: central /dif.tuŋˈɡa/, balear /dif.toŋˈɟa/, /dif.tuŋˈɡa/
Occidental: nord-occidental /dif.toŋˈɡa/, valencià /dif.toŋˈɡaɾ/

Verb[modifica]

dif·ton·gar trans., pron. ‎(pronominal diftongar-se)

  1. Reduir dues vocals a diftong.
    «[Pompeu Fabra] remarca que la llengua castellana en general diftonga sempre, mentre que la catalana no. I en els casos en què com a excepció el castellà no diftonga, la llengua catalana ho fa.» (Miscel·lània Joan Veny, 2005, L'Abadia de Montserrat, p. 166, ISBN 9788484157373)

Conjugació[modifica]

Paradigmes de flexió: diftongo, diftonga, diftonguem
Vocal rizotònica: /o/

Relacionats[modifica]

Traduccions[modifica]

Vegeu també[modifica]