diftong

Català

Oriental:	central /difˈtoŋ/, balear /difˈtoŋk/
Occidental:	nord-occidental /difˈtoŋ/
	valencià /difˈtoŋk/, /difˈtoŋ/

Rimes: -oŋk
Etimologia: Del llatí diphthongus, del grec antic δίφθογγος ‎(díphthongos, literalment «dos sons»), segle XIV.

diftong m. ‎(plural diftongs)

Grup de vocals que es pronuncien en una sola síl·laba amb semivocals o semiconsonants.

diftong

(balear) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de diftongar.