diftong

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental: central /difˈtoŋ/, balear /difˈtoŋk/

Occidental: nord-occidental /difˈtoŋ/, valencià /difˈtoŋ/, /difˈtoŋk/

• Rimes: -oŋk
• Etimologia: Del llatí diphthongus, del grec antic δίφθογγος ‎(díphthongos, literalment «dos sons»), segle XIV.

Nom

diftong m. ‎(plural diftongs)

1. Grup de vocals que es pronuncien en una sola síl·laba amb semivocals o semiconsonants.

Derivats

• diftong creixent
• diftong decreixent

Traduccions

Traduccions

• Anglès: diphthong ^(en)
• Castellà: diptongo ^(es) m.
• Finès: diftongi ^(fi), kaksoisääntiö ^(fi)
• Francès: diphtongue ^(fr) m.

• Friülà: diftonc ^(fur) m.
• Ingrià: diftonga ^(izh)
• Italià: dittonguo ^(it) m.

Verb

diftong

1. (balear) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de diftongar

Miscel·lània

• Síl·labes: dif·tong (2)
• Heterograma de 7 lletres (dfginot)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB