destinar

De Viccionari
Salta a: navegació, cerca


Català
[modifica]

  • Pronúncia:
Oriental: /dəs.tiˈna/
Occidental: nord-occ. /des.tiˈna/, val. /des.tiˈnaɾ/
  • Etimologia: Del llatí destināre ‎(«fixar»), segle XIV.

Verb[modifica]

des·ti·nar trans.

  1. Fixar el destí, la sort, d'algú o d'alguna cosa
  2. Determinar, designar, la condició futura d’algú o d’alguna cosa.
  3. Decidir per endavant allò que un farà.

Conjugació[modifica]

Paradigmes de flexió: destino, destina, destinem

Sinònims[modifica]

Traduccions[modifica]

Referències[modifica]


Castellà
[modifica]

  • Pronúncia:
Peninsular: septentrional /des.tiˈnaɾ/, meridional /deh.tiˈnaɾ/
Americà: alt /d(e)s.tiˈnaɾ/, baix /deh.tiˈnaɾ/

Verb[modifica]

des·ti·nar trans. ‎(present destino, passat destiné, futur destinaré)

  1. destinar