Vés al contingut

desemmandrir

De Viccionari

Català

[modifica]
Oriental: /də.zəm.mənˈdɾi/
Occidental: nord-occidental /de.zem.manˈdɾi/
valencià /de.zem.manˈdɾiɾ/, /de.zem.manˈdɾi/

Verb

[modifica]

desemmandrir trans., pron. (pronominal desemmandrir-se)

  1. Llevar-se la mandra.
    «... es va llevar d'un salt. Havia de saber si l'euga havia estat capaç de tornar a la Torre. Es va estirar per desemmandrir-se. Es notava entumida i afamada ...» (Laura Gallego, Cròniques de la Torre I. La Vall dels Llops, Editorial Cruïlla, 2010)

Conjugació

[modifica]

Sinònims

[modifica]

Antònims

[modifica]

Traduccions

[modifica]

Miscel·lània

[modifica]
  • Síl·labes: des·em·man·drir (4)

Vegeu també

[modifica]