desemmandrir
Català[modifica]
- Pronúncia(i):
Oriental: /də.zəm.mənˈdɾi/ Occidental: nord-occidental /de.zem.manˈdɾi/ valencià /de.zem.manˈdɾiɾ/, /de.zem.manˈdɾi/
Verb[modifica]
desemmandrir trans., pron. (pronominal desemmandrir-se)
- Llevar-se la mandra.
- «... es va llevar d'un salt. Havia de saber si l'euga havia estat capaç de tornar a la Torre. Es va estirar per desemmandrir-se. Es notava entumida i afamada ...» (Laura Gallego, Cròniques de la Torre I. La Vall dels Llops, Editorial Cruïlla, 2010)
Conjugació[modifica]
Tercera conjugació incoativa
Formes no normatives, col·loquials o arcaiques
Sinònims[modifica]
Antònims[modifica]
Traduccions[modifica]
Traduccions
- Anglès: stretch (en)
- Castellà: desperezarse (es)
Miscel·lània[modifica]
- Síl·labes: des·em·man·drir (4)