desemmandrir

De Viccionari


Català
[modifica]

Oriental:  /də.zəm.mənˈdɾi/
Occidental:  nord-occidental /de.zem.manˈdɾi/
valencià /de.zem.manˈdɾiɾ/, /de.zem.manˈdɾi/

Verb[modifica]

desemmandrir trans., pron. ‎(pronominal desemmandrir-se)

  1. Llevar-se la mandra.
    «... es va llevar d'un salt. Havia de saber si l'euga havia estat capaç de tornar a la Torre. Es va estirar per desemmandrir-se. Es notava entumida i afamada ...» (Laura Gallego, Cròniques de la Torre I. La Vall dels Llops, Editorial Cruïlla, 2010)

Conjugació[modifica]

Sinònims[modifica]

Antònims[modifica]

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: des·em·man·drir (4)

Vegeu també[modifica]