delmar

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

  • Pronúncia:
Oriental: /dəɫˈma/
Occidental: nord-occidental /deɫˈma/, valencià /deɫˈmaɾ/

Verb[modifica]

del·mar trans.

  1. Aplicar o pagar el delme.
    Al terme del castell d'Eramprunyà, es delmava el blat, el vi, el lli, les menuderies, els cabrits.[1]
  2. Perdre un de cada deu.
  3. Morir molta gent sobtadament.
    Lluís IX de França decidí de donar un pas més amb la seva croada a Tunis el 1270, que resultà un fracàs: el rei i una part important del seu exèrcit van ser delmats per una epidèmia.[2]
  4. Perdre en gran quantitat.
    ...i els croats per demostrar-los el seu error els van desposseir de tota cosa, fins de la vida, i les ciutats i els camps van ser delmats,[3]

Sinònims[modifica]

Conjugació[modifica]

Traduccions[modifica]

Vegeu també[modifica]

  1. Pere Benito i Monclús, Senyoria de la terra i tinença pagesa al Comtat de Barcelona, segles XI-XIII, Editorial CSIC, 2003
  2. Anna Carbonell i Curell, Montserrat Abad i Carilla, Història, política, societat i cultura dels països catalans: La forja dels països catalans, segles XIII-XV, ed.Enciclopedia Catalana, 1996
  3. Maria Aurèlia Capmany, Dia sí, dia no, 1968