copia

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca
Potser volíeu: còpia
Potser volíeu: copià


Català
[modifica]

Oriental: /kuˈpi.ə/
Occidental: nord-occidental /koˈpi.a/, valencià /koˈpi.a/, /kuˈpi.a/

Verb[modifica]

copia

  1. tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de copiar
  2. segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb copiar

Miscel·lània[modifica]


Castellà
[modifica]

  • Pronúncia(i): /ˈko.pja/
  • Etimologia: Del llatí cōpia.

Nom[modifica]

co·pia f. ‎(plural copias)

  1. còpia

Vegeu també[modifica]

  • copia. Diccionaris en Línia. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 1 juliol 2014].


Italià
[modifica]

  • Pronúncia(i): /ˈkɔː.pja/
  • Etimologia: Del llatí cōpia.

Nom[modifica]

cò·pia f. ‎(plural copie)

  1. còpia


Llatí
[modifica]

  • Pronúncia(i): /ˈkoː.pɪ.a/
  • Etimologia: Del prefix co- i ops.

Nom[modifica]

copia f. ‎(genitiu copiae)

1a declinació -a, -ae
Cas Singular Plural
Nominatiu copia copiae
Vocatiu copia copiae
Acusatiu copiam copiās
Genitiu copiae copiārum
Datiu copiae copiīs
Ablatiu copiā copiīs
  1. subministrament, reserva
  2. riquesa, abundor
  3. tropes, reforços, contingent
    Caesar partitis copiis cum Gaio Fabio legato et Marco Crasso quaestore celeriterque effectis pontibus adit tripertito, aedificia vicosque incendit, magno pecoris atque hominum numero potitur.[1]—«Caesar, havent dividit les seves tropes amb C. Fabi, el seu lloctinent, i M. Cras el seu qüestor, i havent construït ràpidament uns ponts, penetrà en el país en tres divisions, cremà les cases i les viles, i prengué possessió d'un gran nombre de bestiar i persones.»

Derivats[modifica]

Vegeu també[modifica]

  1. Juli Cèsar, De Bello Gallico, 6