concilio

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: central /kun.siˈɫi.u/, occidental /kon.siˈɫi.o/
• Rimes: -io

Verb

concilio

1. Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de conciliar.

Variants

• concilie, conciliï, concilii

Miscel·lània

• Síl·labes: con·ci·li·o (4)

Llatí

• Pronúncia ^(AFI): /kɔŋˈkɪ.lɪ.oː/
• Etimologia: De concilium.

Verb

conciliō ‎(1a present^?), conciliās ‎(2a present), conciliāre ‎(infinitiu), conciliāvī ‎(perfet), conciliātum ‎(supí)

1. aplegar-se mútuament, enfrontar
2. conciliar, arbitrar, mediar

   Benevolentiam alicujus alicui conciliare.

   Induir algú a conciliar-se amb un altre.

3. arranjar, acordar

   Conciliare nuptias.

   Arranjar un matrimoni.

Nom

conciliō

1. datiu singular de concilium
2. ablatiu singular de concilium