catxa

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

  • Pronúncia(i): oriental /ˈka.t͡ʃə/, occidental /ˈka.t͡ʃa/
  • Rimes: -atʃa
  • Etimologia: De catxar ‎(«prendre, apoderar-se»), segle XIX, de acatxar, d’origen incert emparentat amb acatar, acotxar/acotar, possiblement del llatí coāctāre ‎(«forçar») amb una evolució incerta, potser via l’aragonès acachar. Cognat del francès cache ‎(«amagatall»).

Nom[modifica]

catxa f. ‎(plural catxes)

  1. En els jocs d'atzar, fingir que es té una bona jugada per tal de fer perdre els altres.
    «I el traydó de l'hostaler bona catxa ens ha donada.» [1]

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: cat·xa (2)

Vegeu també[modifica]

  1. Manuel Milà i Fontanals, Obras completas, 1882