castanyada

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /kəs.təˈɲa.ðə/, occidental /kas.taˈɲa.ða/
• Rimes: -ada
• Etimologia: De castanya i el sufix -ada, segle XIX.

Nom

castanyada f. ‎(plural castanyades)

1. Àpat pres típicament en forma festiva en què una de les menges principals és la castanya, en especial com a costum tradicional el dia de Tots Sants, o la menja de castanyes en si mateixa.

   «El meu avi ja em contava, fa molts anys, mentre preparava la castanyada, que la vespra de Tots Sants, a mitjanit, les ànimes en pena vaguen pel món buscant el repòs que encara no han trobat i, per això, a les cases, enceníem una animeta.» (Josep Franco, El jardí de la memòria (pàg. 34), 2012)

2. castanyeda

   «Apareixen per les castanyades, ara fullades d'un vert poma.» (Eduart Girbal Jaume, La tragèdia de ca-'l Pere Llarch, Ilustració Catalana, 1923)

3. (col·loquial) Cop fort.

   «Ara bé, la bona dona no havia fet mai declaració a Hisenda i, per tant, a l’hora de la transmissió patrimonial, la castanyada va ser d’upa per a Joan.» (Manel Joan i Arinyó i Xesco Guillem, Cubaneta meua (pàg. 264), 2010)

4. (argot, barceloní) Condemna d'engarjolament per un llarg període.

   Me sembla que li clavaran una castanyada.

Sinònims

• [2] castanyar, castanyerar, castanyereda
• [3] trompada, cop, batzac, hòstia (vulgar)

Relacionats

• castanya, castanyera

Traduccions

Festivitat de menja de castanyes

• Castellà: castañada ^(es) f.

• Occità: castanhada ^(oc) f.

Castanyeda

• Castellà: castañal ^(es) m.

Cop fort

• Castellà: castañazo ^(es) m., castañetazo ^(es) m.

Miscel·lània

• Síl·labes: cas·ta·nya·da (4)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC, DCVB, Optimot
• Vallmitjana i Colomines, Juli. Criminalitat típica local. Barcelona: L'Avenç, 1910, 81. ISBN 9788495985804 [Consulta: 28 octubre 2021].