Etimologia: Del llatí castanea, del grec antic del grec antic κάστανα (kástana), segle XIII. (cf. l'occità castanha, el francès châtaigne i el castellà castaña.) En sentit figurat, per l’impacte quan cau el fruit de l’arbre.
(botànica)Fruit del castanyer, de color marró fosc brillant, que es cull a la tardor i és comestible.
«Arriba un moment de l’any, quan la tardor comença de perdre l’or de les seves coloracions variables, quan, complert el seu cicle, les castanyes i els panellets han passat avall i l’abric ja agraeix la companyia de la bufanda, que trobeu algú que us diu: —S’acosta Nadal!» (Ramon Torrents, «S'acosta Nadal», Raons de llengua, des. 2001)
