brega

Potser volíeu: bregà

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ˈbɾɛ.ɣə/
	balear /ˈbɾə.ɣə/, /ˈbɾɛ.ɣə/
Occidental:	/ˈbɾe.ɣa/

• Rimes: -ɛɡa
• Etimologia: De bregar.

Nom

brega f. ‎(plural bregues)

1. Disputa, lluita per obtenir alguna cosa.
2. Bulla, tabola que es fa per a celebrar alguna cosa.

Compostos i expressions

• Armar brega: Embolicar, causar raons o disputes.
• Moure brega: Divertir-se amb molta broma, crits i rialles.

Sinònims

• baralla,combat
• gresca,xivarri

Traduccions

Disputa

• Castellà: brega ^(es), riña ^(es)
• Francès: mélée ^(fr)
• Italià: mischia ^(it), zuffa ^(it)
• Llatí: contentio ^(la)
• Llengua de signes catalana: BARALLAR-SE ^(csc)
• Occità: brega ^(oc)

Bulla, tavola

• Castellà: chacota ^(es)
• Francès: badinage ^(fr), joie ^(fr) bruyante ^(fr)
• Italià: trastullo ^(it), solazzo ^(it)
• Llatí: joculatio ^(la)

Armar brega

• Castellà: armar ^(es) pendencias ^(es)
• Francès: chicaner ^(fr), chercher querelle ^(fr)
• Italià: gavillare ^(it), cercar cinque piedi al montone
• Occità: brega ^(oc)

Moure brega

• Castellà: chacotear ^(es)
• Francès: badiner ^(fr), se réjouir ^(fr), s'amuser ^(fr) d'une manière bruyante
• Italià: trastullare ^(it), schiamazzare ^(it)
• Llatí: joculari ^(la)

Verb

brega

1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de bregar.
2. Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb bregar.

Miscel·lània

• Síl·labes: bre·ga (2)
• Anagrama: Berga

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
• FIGUERA, Pere Antoni. Diccionari Mallorquí-Castellà, Palma, 1840.
• Diccionari Catalá-Castellá-Llatí-Frances-Italiá: Per una societat de catalans. Barcelona, 1839. Tom I.
• Vegeu el Diccionari de sinònims de Softcatalà: brega

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: \ˈbɾe.ɣa\

Americà: alt /ˈbɾe.ɡa/, baix \ˈbɾe.ɣa\

• Rimes: -eɡa

Nom

brega f. ‎(plural bregas)

1. brega

Miscel·lània

• Síl·labes: bre·ga (2)