bregar

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

  • Pronúncia:
Oriental: /βɾəˈɣa/
Occidental: nord-occidental /βɾəˈɣa/, valencià /βɾəˈɣaɾ/
  • Rimes: -a(ɾ)
  • Etimologia: Derivat del gòtic brekan («trencar»), segle XIV
  • Anagrama: gebrar

Verb[modifica]

bre·gar intr., trans.

  1. Trencar el cànem o lli per treure'n el fil.
  2. Lluitar físicament per la possessió d'alguna cosa.

Conjugació[modifica]

Relacionats[modifica]

Traduccions[modifica]

Vegeu també[modifica]