bregue

Català

Verb

bregue

1. (valencià) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de bregar
2. (occidental, balear) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb bregar
3. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb bregar
4. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb bregar

Variants

• [1] brego, bregui, breg
• [2] bregui, brego
• [3] bregui, brego
• [4] bregui