bulla

Català

Verb

bulla ‎(infinitiu bullir)

1. (occidental) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb bullir.
2. (occidental) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb bullir.
3. (occidental) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb bullir.

bulla ‎(infinitiu bollir)

1. Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb bollir.
2. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb bollir.
3. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb bollir.

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈbʊl.la/
• Etimologia: De l'arrel protoindoeuropea beu- , («inflamació»).

Nom

bulla f. ‎(genitiu bullae)

1. Ampolla formada en l'aigua a pressió o en l'aigua ensabonada.
2. Butllofa formada a la pell.
3. Butlla, penjoll en forma de boleta on cada nen de l'antiga Roma portava els amulets que l'identificaven.
4. Qualsevol objecte petit i esfèric.
5. Segell papal (en l'edat mitjana)

Declinació

1a declinació -a, -ae

Cas	Singular	Plural
Nominatiu	bulla	bullae
Vocatiu	bulla	bullae
Acusatiu	bullam	bullās
Genitiu	bullae	bullārum
Datiu	bullae	bullīs
Ablatiu	bullā	bullīs

Derivats

• bulliō
• bullō