tabola

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /təˈβɔ.ɫə/, occidental /taˈβɔ.ɫa/
• Rimes: -ɔla
• Etimologia: Del català antic tabaola, metàtesi de bataiola(«zona del vaixell on se situaven els combatents que prenien part en la batalla»), procedent de batalla.

Nom

tabola f. ‎(plural taboles)

1. Activitat alegre i sorollosa.
2. Dit de l'home esvalotat i de poc seny.
3. Que li agrada fer broma.

Sinònims

• gatzara, xivarri, gresca, xerinola

Derivats

• tabolejar

Traduccions

Activitat alegre i sorollosa

• Anglès: rave ^(en)
• Castellà: jolgorio ^(es), algazara ^(es), gresca ^(es)
• Francès: foire ^(fr)
• Llatí: vociferantium confusio ^(la)

Home esvalotat

• Castellà: tronera ^(es)
• Llatí: ventosum caput

Que li agrada fer broma

• Castellà: bromista ^(es)
• Llatí: jocator ^(la)

Miscel·lània

• Síl·labes: ta·bo·la (3)
• Anagrames: atalbo, baolat

Vegeu també

• Labernia y Esteller, Pere. Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana y llatina., Tom II, Barcelona, 1840.
• Obres de referència: DIEC, DCVB, Optimot