botavant

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ˌbo.təˈβan/
	balear /ˌbo.təˈvant/, /ˌbo.təˈvan/
Occidental:	nord-occidental /ˌbo.taˈβan/
	valencià /ˌbo.taˈvant/, /ˌbo.taˈβan/

• Rimes: -ant
• Etimologia: De bota ‎(«imperatiu») i avant.

Nom

botavant m. ‎(plural botavants)

1. Instrument de què se serveixen els ferrers per aplanar el casc dels animals quan els ferren. Consisteix en una espècie de pala de ferro acerada, esmolada del cap, amb les vores del costat girades amunt, i un mànec del mateix ferro al darrere en figura de set, al qual s'hi junta altre de fusta que serveix per agafar i manejar l'instrument.
2. Bastó llarg amb un ganxo amb què es defensen i ofenen els mariners.

Traduccions

Instrument de què se serveixen els ferrers

• Castellà: pujavante ^(es)
• Francès: bute ^(fr), butoir ^(fr)
• Italià: incastro ^(it)
• Llatí: scalprum ^(la)

Bastó llarg amb un ganxo

• Castellà: botavante ^(es)

Miscel·lània

• Síl·labes: bo·ta·vant (3)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot