berenar

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca
Potser volíeu: BERENAR


Català
[modifica]

Oriental: /bə.ɾəˈna/
Occidental: nord-occidental /be.ɾeˈna/, valencià /be.ɾeˈnaɾ/
Informal: central /bɾəˈna/, nord-occidental /bɾeˈna/
  • Rimes: -a(ɾ)
  • Homòfon: berenà
  • Etimologia: De berena, del llatí merenda ‎(«menjada de migdia») per dissimilació de nasals, modificat pel llatí tardà merendāre ‎(«menjar tardanament»).

Nom[modifica]

berenar m. ‎(plural berenars)

  1. Menjada que es fa entre el dinar i el sopar.
  2. (mallorquí, menorquí) esmorzar
  3. (mallorquí, obsolet) Menjar que es fa entre l'esmorzar i el dinar.

Variants[modifica]

Sinònims[modifica]

Traduccions[modifica]

Verb[modifica]

berenar intr., trans.

  1. (intransitiu) Menjar entre el dinar i el sopar.
  2. (intransitiu, mallorquí, menorquí) esmorzar
  3. (transitiu) Prendre (certs aliments) per berenar.
    «Ja no berení mai més xocolate. Això quedava per a la "soldadesca". Jo, pa i pernil.» (Martí Domínguez i Barberà, Els horts, pàg. 151, L'Estel, 1972)

Conjugació[modifica]

Paradigmes de flexió: bereno, berena, berenem
Vocal rizotònica: /e/

Sinònims[modifica]

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

Vegeu també[modifica]