rucó

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

  • Pronúncia(i): /ruˈko/
  • Rimes: -o
  • Etimologia: De l'àrab رُكُن ‎(rukun, «racó») per la idea de «tenir un racó al ventre».
  • Anagrames: crou, curo

Nom[modifica]

ru·có f. ‎(plural rucons)

  1. (dialectal nord-occidental i tarragoní) berenar

Notes[modifica]

Usat normalment en la locució fer rucó.

Vegeu també[modifica]