arran

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

  • Pronúncia(i): oriental /əˈran/, occidental /aˈran/
  • Rimes: -an
  • Homòfon: errant
  • Etimologia: Derivat de randa, d'origen cèltic, «frontera, límit», segle XIV.

Adverbi[modifica]

arran

  1. A nivell de l'arrel o de la base.
    Tallar els cabells arran.
    Segueu arran que la palla va cara! (versió tradicional de l'himne Els segadors)
  2. Molt a prop d'una altra cosa.
    Calcar seguint la línia molt arran.
  3. Fins dalt, tot ple.
    Omplir el gerro ben arran.

Compostos i expressions[modifica]

Variants[modifica]

Traduccions[modifica]

Verb[modifica]

arran

  1. (balear) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de arranar

Miscel·lània[modifica]

Vegeu també[modifica]


Basc
[modifica]

Nom[modifica]

arran

  1. inessiu definit singular de arra