arranar

Català

Rimes: -a(ɾ)
Homòfon: arranà
Etimologia: De randar ‎(‘orlar’), de randa ‎(‘orla, marge’), d'origen incert, segle XIV.^[1]

arranar trans.

Primera conjugació regular

Formes no personals							Notes
	simples			compostes
infinitiu	arranar			haver arranat
gerundi	arranant			havent arranat
participi	arranat, arranada, arranats, arranades
Formes personals simples
indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	arrano	arranes	arrana	arranem	arraneu	arranen
	arrane						val
	arrani						sept
	arran			arranam	arranau		bal
imperfet	arranava	arranaves	arranava	arranàvem	arranàveu	arranaven
passat simple	arraní	arranares	arranà	arranàrem	arranàreu	arranaren
futur	arranaré	arranaràs	arranarà	arranarem	arranareu	arranaran
condicional	arranaria	arranaries	arranaria	arranaríem	arranaríeu	arranarien
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	arrani	arranis	arrani	arranem	arraneu	arranin
present	arrane	arranes	arrane			arranen	occ, bal
imperfet	arranés	arranessis	arranés	arranéssim	arranéssiu	arranessin
		arranesses		arranéssem	arranésseu	arranessen
	arranàs	arranassis	arranàs	arranàssim	arranàssiu	arranassin	bal
		arranasses		arranàssem	arranàsseu	arranassen	val, bal (1)
	arranara	arranares	arranara	arranàrem	arranàreu	arranaren	val
imperatiu	–	tu	vostè	nosaltres	vosaltres/vós	vostès
present	–	arrana	arrani	arranem	arraneu	arranin
	–				arranau		bal
	–		arrane			arranen	occ, bal
Notes: (1) en baleàric en àmbits restringits i en valencià en registres molt formals.

Formes compostes i perifràstiques

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
perfet	he	has	ha	hem	heu	han	... arranat
perfet				havem	haveu		... arranat
passat perifràstic	vaig	vas	va	vam	vau	van	... arranar
passat perifràstic		vares		vàrem	vàreu	varen	... arranar
plusquamperfet	havia	havies	havia	havíem	havíeu	havien	... arranat
passat anterior o perifràstic	haguí	hagueres	hagué	haguérem	haguéreu	hagueren	... arranat
	vaig haver	vas haver	va haver	vam haver	vau haver	van haver
		vares haver		vàrem haver	vàreu haver	varen haver
futur perfet	hauré	hauràs	haurà	haurem	haureu	hauran	... arranat
condicional perfet	hauria	hauries	hauria	hauríem	hauríeu	haurien	... arranat
condicional perfet	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren	... arranat
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
passat perifràstic	vagi	vagis	vagi	vàgim	vàgiu	vagin	... arranar
passat perifràstic	vaja	vages	vaja	vàgem	vàgeu	vagen	... arranar
perfet	hagi	hagis	hagi	hàgim	hàgiu	hagin	... arranat
perfet	haja	hages	haja	hàgem	hàgeu	hagen	... arranat
plusquamperfet	hagués	haguessis	hagués	haguéssim	haguéssiu	haguessin	... arranat
		haguesses		haguéssem	haguésseu	haguessen
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
passat anterior perifràstic	vagi haver	vagis haver	vagi haver	vàgim haver	vàgiu haver	vagin haver	... arranat
passat anterior perifràstic	vaja haver	vages haver	vaja haver	vàgem haver	vàgeu haver	vagen haver	... arranat

Paradigmes de flexió: arrano, arrana, arranem

↑ Coromines, Joan; et al. «DECat. VII, 92a7-37». A: Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana. Vol. VII: R-SOF, p. 92. Barcelona: Curial Edicions Catalanes, 1987.