Vés al contingut

arrambar

De Viccionari

Català

[modifica]
Oriental:  /ə.rəmˈba/
Occidental:  nord-occidental /a.ramˈba/
valencià /a.ramˈbaɾ/, /a.ramˈba/
  • Rimes: -a(ɾ)
  • Homòfon: arrambà
  • Etimologia: Manlleu incert d'origen nàutic relacionat amb abordar, segle XV.

Verb

[modifica]

arrambar trans., pron. ‎(pronominal arrambar-se)

  1. Posar coses juntes a un costat.
  2. (col·loquial, pronominal) Acostar-se molt a una cosa fins a tocar-la.
    «Vaig arrambar-me d'esquena a la paret»
    «Alerta, no t'arrambis pel balcó que pots caure»
  3. (pilota basca) Llançar la pilota de manera que es desplaci arran de paret.

Conjugació

[modifica]

Paradigmes de flexió: arrambo, arramba, arrambem

Sinònims

[modifica]

Traduccions

[modifica]

Miscel·lània

[modifica]

Vegeu també

[modifica]