arrambar

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

Oriental: /ə.rəmˈba/
Occidental: nord-occidental /a.ramˈba/, valencià /a.ramˈbaɾ/
  • Rimes: -a(ɾ)
  • Homòfon: arrambà
  • Etimologia: Manlleu incert d'origen nàutic relacionat amb abordar, segle XV.

Verb[modifica]

arrambar trans., pron. ‎(pronominal arrambar-se)

  1. Posar coses juntes a un costat.
  2. (col·loquial, pronominal) Acostar-se molt a una cosa fins a tocar-la.
    «Vaig arrambar-me d'esquena a la paret»
    «Alerta, no t'arrambis pel balcó que pots caure»
  3. (pilota basca) Llançar la pilota de manera que es desplaci arran de paret.

Conjugació[modifica]

Paradigmes de flexió: arrambo, arramba, arrambem

Sinònims[modifica]

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

Vegeu també[modifica]