estany

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /əsˈtaɲ/, occidental /esˈtaɲ/
• Rimes: -aɲ
• Etimologia: Del llatí stagnum, d’origen protoindouropeu o del grec antic, segle XIV [1].
• Etimologia: Del llatí stagnum, forma alternativa de stannum, d’origen cèltic, segle XIII [2].

Nom

estany m. ‎(plural estanys)

1. Massa d'aigua acumulada en una depressió del terreny relativament reduïda.
2. Bassa en un parc o jardí amb finalitat utilitària o ornamental.

Notes

• La diferència entre llac i estany és una percepció de grandària, sovint indefinida i usats com a sinònims. És majoritari l'ús de estany per les masses d'aigua de l'àmbit territorial del domini lingüístic català.

Sinònims

• llac, llacuna, estanyol, bassa, gorg

Derivats

• estanyol

Traduccions

Massa d'aigua en una depressió reduïda

• Alemany: Teich ^(de) m., Weiher ^(de) m.
• Anglès: pond ^(en), lake (small) ^(en)
• Àrab: بِرْكَة‎ ^(ar) f.
• Àzeri: hovuz ^(az)
• Belarús: стаў ^(be) m. ‎(stau)
• Bengalí: পুকুর ^(bn)
• Búlgar: е́зерце ^(bg) n. ‎(èzertse)
• Castellà: laguna ^(es), lago (pequeño) ^(es)
• Coreà: 못 ^(ko) ‎(mot)
• Danès: dam ^(da) c.
• Eslovac: rybník ^(sk) m.
• Eslovè: ribnik ^(sl) m.
• Esperanto: lageto ^(eo)
• Estonià: tiik ^(et)
• Feroès: tjørn ^(fo) f.
• Finès: lampi ^(fi)
• Francès: étang ^(fr), lac ^(fr), mare ^(fr) f.
• Georgià: გუბე ^(ka) ‎(gube)
• Grec: νερόλακος ^(el) m. ‎(nerólakos)
• Hebreu: אֲגַם‎ ^(he) m.
• Hindi: तालाब ^(hi) m.

• Indonesi: kolam ^(id)
• Irlandès: linn ^(ga) f.
• Islandès: tjörn ^(is) f.
• Italià: lago ^(it), laguna ^(it), stagno ^(it) m.
• Japonès: 池 ^(ja)
• Lituà: kudra ^(lt) f.
• Luxemburguès: Dëmpel ^(lb) m.
• Macedoni: езерце ^(mk) n.
• Maltès: għadira ^(mt) f.
• Maori: haroto ^(mi)
• Neerlandès: vijver ^(nl) m.
• Noruec: tjern ^(no) n.
• Persa: آبگیر‎ ^(fa)
• Polonès: staw ^(pl) m.
• Portuguès: lagoa ^(pt) f., tanque ^(pt) m.
• Romanès: baltă ^(ro) f.
• Rus: пруд ^(ru) m. ‎(prud), водоём ^(ru) m. ‎(vodoiom)
• Txec: rybník ^(cs) m.
• Xinès: 池塘 ^(zh) ‎(chítáng)

Bassa en un parc o jardí

• Anglès: pond ^(en), pool ^(en)
• Castellà: estanque ^(es)

• Francès: bassin ^(fr)
• Italià: stagno ^(it)

Nom

estany m. ‎(plural estanys)

1. Element químic metàl·lic, mal·leable i dúctil, amb nombre atòmic 50 i símbol Sn.

Relacionats

Taula periòdica en català

1 H   2 He 3 Li 4 Be   5 B 6 C 7 N 8 O 9 F 10 Ne 11 Na 12 Mg   13 Al 14 Si 15 P 16 S 17 Cl 18 Ar 19 K 20 Ca 21 Sc 22 Ti 23 V 24 Cr 25 Mn 26 Fe 27 Co 28 Ni 29 Cu 30 Zn 31 Ga 32 Ge 33 As 34 Se 35 Br 36 Kr 37 Rb 38 Sr 39 Y 40 Zr 41 Nb 42 Mo 43 Tc 44 Ru 45 Rh 46 Pd 47 Ag 48 Cd 49 In 50 Sn 51 Sb 52 Te 53 I 54 Xe 55 Cs 56 Ba * 72 Hf 73 Ta 74 W 75 Re 76 Os 77 Ir 78 Pt 79 Au 80 Hg 81 Tl 82 Pb 83 Bi 84 Po 85 At 86 Rn 87 Fr 88 Ra ** 104 Rf 105 Db 106 Sg 107 Bh 108 Hs 109 Mt 110 Ds 111 Rg 112 Cn 113 Nh 114 Fl 115 Mc 116 Lv 117 Ts 118 Og   * 57 La 58 Ce 59 Pr 60 Nd 61 Pm 62 Sm 63 Eu 64 Gd 65 Tb 66 Dy 67 Ho 68 Er 69 Tm 70 Yb 71 Lu ** 89 Ac 90 Th 91 Pa 92 U 93 Np 94 Pu 95 Am 96 Cm 97 Bk 98 Cf 99 Es 100 Fm 101 Md 102 No 103 Lr

Traduccions

Element químic

• Alemany: Zinn ^(de)
• Anglès: tin ^(en)
• Basc: eztainu ^(eu)
• Castellà: estaño ^(es)
• Esperanto: stano ^(eo)
• Francès: étain ^(fr)

• Italià: stagno ^(it)
• Llatí: stannum ^(la)
• Occità: estanh ^(oc), estam ^(oc)
• Portuguès: estanho ^(pt)
• Romanès: staniu ^(ro)

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot