-c
Salta a la navegació
Salta a la cerca
Català[modifica]
- Etimologia: Originat per la terminació del radical de certs verbs amb desinència zero (dīcō > dic, dūcō > duc), estès com a forma velaritzada característica de verbs en -ure i -dre evitant l’homofonia amb la tercera persona (moveō > mou > moc; movet > mou), i en valencià en verbs en -ir que presenten la mateixa homofonia.
Desinència[modifica]
-c (verbal)