Vés al contingut

δίκη

De Viccionari

Grec antic[modifica]

  • Pronúncia: /dí.kɛː/ (àtic, s.V aC), /ˈði.ki/ (àtic, s.IV dC)
  • Etimologia: Del protoindoeuropeu *deyḱ- ‎(«assenyalar, mostrar»).

Nom[modifica]

δίκη ‎(díkēf. ‎(genitiu δῐ́κης)

  1. costum
  2. llei, dret, ordre
  3. justícia
  4. judici
  5. sentència, càstig

Derivats[modifica]

Vegeu també[modifica]

  • Julius Pokorny, Indogermanisches etymologisches Wörterbuch, 1959 p.188-189