judici

Català

• Pronúncia:

Oriental: /ʒuˈði.si/

Occidental: nord-occidental /ʒuˈði.si/, valencià /d͡ʒuˈði.si/

• Rimes: -isi
• Etimologia: Del llatí jūdicium ‎(«veredicte»), derivat del terme ius ‎(«llei») i el verb dicare ‎(«indicar, assenyalar»), segle XII. Doblet de juí.

Nom

ju·di·ci m. ‎(plural judicis)

1. Acte de jutjar.
2. Sessió on es determina la culpabilitat o innocència d'una persona per part d'un jutge.
3. Valoració, opinió.

Compostos i expressions

• Tenir judici: Capacitat d'actuar amb seny, intel·ligència.

Derivats

judicial, judicatura

Sinònims

• Valoració, opinió [2]: apreciació, comentari, consideració, crítica, estimació, examen, observació, albir, arbitri, criteri, entendre, jutjament, parer.
• Determinació judicial de culpabilitat o innocència [3]: cas, causa, litigi, plet, procés, dictamen, laude, sumari, veredicte.
• Seny, intel·ligència: cap, cervell, discerniment, juí, raonament, raó, saviesa, senderi, sindèresi, talent.

Traduccions

Acte de jutjar

• Castellà: juicio ^(es)

• Italià: giudizio ^(it)

Determinació judicial de culpabilitat o innocència

• Castellà: juicio ^(es)

• Italià: giudizio ^(it)

Valoració, opinió

• Castellà: juicio ^(es)

• Italià: giudizio ^(it)

Seny, intel·ligència

• Castellà: juicio ^(es)
• Hindi: मत ^(hi)

• Italià: prudenza ^(it), senno ^(it)
• Sànscrit: मत ^(sa)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot