jutge

Català

• Pronúncia: oriental /ˈʒud.ʒə/, occidental /ˈd͡ʒu.d͡ʒe/

• Etimologia: Del llatí jūdex, segle XIII.

Nom

jut·ge m. ‎(plural jutges, femení jutgessa)

1. Persona encarregada per la llei de jutjar una altra.
2. Àrbitre.

Sinònims

• compromissari, conciliador, intermediari, jurat, mantenidor, perit, tercer, àrbitre
• magistrat

Traduccions

Traduccions: jutge

• Anglès: judge ^(en)
• Castellà: juez ^(es)
• Francès: juge ^(fr)

• Italià: giudice ^(it)
• Romanès: judecător ^(ro) m.

Nom

jut·ge f. ‎(plural jutges)

1. forma alternativa de jutgessa

Nom

jut·ge m. ‎(plural jutges)

1. (peixos) milana

Verb

jut·ge

1. (valencià) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu del verb jutjar
2. (occidental, balear) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb jutjar
3. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb jutjar
4. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb jutjar

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot