jutge
Salta a la navegació
Salta a la cerca
Català[modifica]
- Pronúncia:
- Oriental: /ˈʒu.d͡ʒə/
- Occidental: nord-occidental /ˈʒu.d͡ʒe/, valencià /ˈd͡ʒu.d͡ʒe/
|
(fitxer) |
- Etimologia: Del llatí jūdex, segle XIII.
Nom[modifica]
jutge m. (plural jutges, femení jutgessa o jutge)
Sinònims[modifica]
Traduccions[modifica]
Traduccions: jutge
|
|
Nom[modifica]
jut·ge m. (plural jutges)
- (peixos) milana
Verb[modifica]
jut·ge
- (valencià) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de jutjar
- (occidental, balear) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb jutjar
- (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb jutjar
- (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb jutjar
Vegeu també[modifica]
Categories:
- Derivats del llatí al català
- Mots en català documentats des del segle XIII
- Substantius femenins i masculins en català
- Substantius masculins en català
- Peixos en català
- Verbs en primera persona del singular del present d'indicatiu en català
- Verbs en primera persona del singular del present de subjuntiu en català
- Verbs en tercera persona del singular del present de subjuntiu en català
- Verbs en tercera persona del singular de l'imperatiu en català