jutge

De Viccionari
Salta a: navegació, cerca


Català
[modifica]

  • Etimologia: Del llatí jūdex, segle XIII.

Nom[modifica]

jut·ge m. ‎(plural jutges, femení jutgessa)

  1. Persona encarregada per la llei de jutjar una altra.
  2. Àrbitre.

Sinònims[modifica]

Traduccions[modifica]

Nom[modifica]

jut·ge f. ‎(plural jutges)

  1. forma alternativa de jutgessa

Nom[modifica]

jut·ge m. ‎(plural jutges)

  1. (peixos) milana

Verb[modifica]

jut·ge

  1. (valencià) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu del verb jutjar
  2. (occidental, balear) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb jutjar
  3. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb jutjar
  4. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb jutjar

Referències[modifica]