àrbitre

Català

• Pronúncia: oriental /ˈar.bi.trə/, occidental /ˈaɾ.βi.tre/
• Homòfon: àrbitra
• Etimologia: Del llatí arbĭter, segle XIII
• Anagrama: birreta

Nom

àr·bi·tre m. ‎(plural àrbitres, femení àrbitra)

1. Persona llicenciada amb dret, escollida per dues parts en litigi per tal d'arribar a un acord i evitar el judici subsegüent.
2. Persona neutral que aporta idees en una negociació.
3. Referent quan es reclama justícia en un camp de futbol mentre s'està jugant un partit.

Traduccions

Traduccions: àrbitre

• Anglès: arbiter ^(en)[1,2]referee ^(en)[3]
• Castellà: árbitro ^(es)
• Francès: arbitre ^(fr)

• Gallec: árbitro ^(gl) m.
• Italià: arbitro ^(it)

Vegeu també

• Àrbitre a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot