persona

Català

• Pronúncia: or. /pərˈso.nə/, occ. /peɾˈso.na/
• Etimologia: Del llatí persōna, «màscara teatral, personatge».

Nom

Accepcions

per·so·na f. (pl. persones)

1. ésser humà
2. subjecte
3. tret gramatical que indica de qui o de què es parla: narrador, receptor immediat del missatge o qualsevol altre. El català, considerant que diferencia el nombre, tot plegat té sis persones.

Compostos i expressions

• Compostos:

1. Persona física: En dret individu que és part d'un judici, contracte, etc.
2. Persona gramatical: Vegeu persona [3] (tret gramatical...).
3. Persona jurídica: En dret entitat que és part d'un judici, contracte, etc.

Derivats

• apersonat
• cercapersones
• personificar
• personar-se
• personat
• personatge
• Relacionats: personal

Sinònims

• cap, habitant, individu, ànima.
• habitant, home, individu, subjecte, ànima, ésser.

Traduccions

    Traduccions: persona

Alemany: Person (de) f., Mensch (de) m. Anglès: person (en) Castellà: persona (es) f. Francès: personne (fr) f.

Gallec: persoa (gl) Italià: persona (it) f. Neerlandès: persoon (nl) m. Occità: persona (oc) Portuguès: pessoa (pt) f.

Castellà

• Pronúncia: /peɾˈso.na/

Nom

Accepcions

per·so·na f (pl. personas)

1. persona

Italià

• Pronúncia: perˈso.na/
• Etimologia: Del llatí persōna

Nom

Accepcions

per.só.na f (pl. persone)

1. persona

Occità

• Pronúncia: /peɾˈsu.nɔ/

Nom

Accepcions

per·so·na f (pl. personas)

1. persona

Referències

• Per a més informació vegeu l'entrada al DIEC© sobre persona
• Per a més informació vegeu l'entrada al Gran Diccionari de la Llengua Catalana © sobre persona
• Vegeu els sinònims a OpenThesaurus-ca sobre persona