ànima

Català

• Pronunciació:  a aquesta paraula li falta la transcripció fonètica. Podeu ajudar el Viccionari incorporant-la.
• Etimologia: Del llatí anima.

Nom

Accepcions

à·ni·ma f

singular	ànima
plural	ànimes

1. Part immaterial de la persona.
2. Esperit.
3. Part fonamental d'una estructura o un cos sobre la qual carreguen els esforços les parts exteriors.
4. Superficie de l'interior del canó d'una arma de foc.
5. Ànima llisa. Quan l'ànima d'una arma de foc no té ratllades.
6. Ànima ratllada o estriada. Quan l'ànima d'una arma de foc té estries en formes helicoïdals per tal d'induir un moviment rotatori al projectil la qual cosa li facilita la penentració en l'aire i per tant fa augmentar-ne la precisió.
7. Ser l'ànima de la festa (o similar): ser el més divertit.
8. Caure l'ànima als peus: decepcionar-se.
9. Sortir o arribar a l'ànima: molt profundament i sincera.
10. En cos i ànima: per complet

Sinònims

• cap, habitant, individu, persona.
• causa, causant, força, motor, mòbil, poder.
• cor, coratge, psique.
• esperit, fantasma, geni, quimera.
• habitant, home, individu, persona, subjecte, ésser.

Traduccions

    Part immaterial de la persona

Castellà: alma (es)

    Esperit

Castellà: espíritu (es)

    Ser l'ànima de la festa

Castellà: ser el alma de la fiesta

    Caure l'ànima als peus

Castellà: caer el alma a los pies

    Arribar a l'ànima

Castellà: llegar al alma

    En cos i ànima

Castellà: en cuerpo y alma

Referències

• Per a més informació vegeu l'entrada al DIEC© sobre ànima
• Per a més informació vegeu l'entrada al Gran Diccionari de la Llengua Catalana © sobre ànima
• Vegeu els sinònims a OpenThesaurus-ca sobre ànima