arma

De Viccionari
Potser volíeu: armà


Català
[modifica]

Nom[modifica]

arma f. ‎(plural armes)

  1. Eina destinada a atacar o a defensar d'un atac.
  2. En esgrima cadascuna de les modalitats associada alhora amb l'arma blanca homònima (espasa, floret o sabre).

Compostos i expressions[modifica]

Derivats[modifica]

Traduccions[modifica]

Verb[modifica]

arma

  1. tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de armar
  2. segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb armar

Miscel·lània[modifica]

Vegeu també[modifica]


Basc
[modifica]

Nom[modifica]

arma inan.

  1. arma

Declinació[modifica]



Castellà
[modifica]

Nom[modifica]

arma f. ‎(plural armas)

  1. Arma

Compostos i expressions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: ar·ma (2)

Vegeu també[modifica]

  • Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre arma


Italià
[modifica]

  • Pronúncia(i): /ˈar.ma/

Nom[modifica]

arma f. ‎(plural arme)

  1. Arma

Compostos i expressions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: àr·ma (2)

Vegeu també[modifica]


Llatí
[modifica]

  • Pronúncia(i): /ˈar.ma/
  • Etimologia: De l'arrel indoeuropea *h₂er- («ajuntar, aplegar»), que va passar a significar primer «allò que s'ha elaborat ajuntant coses» i després «eines»

Nom[modifica]

arma n. pl. ‎(genitiu armōrum)

  1. Eines
  2. Eines per a la guerra, defensives i d'atac.
  3. Guerra.
  4. Soldats, forces militars.

Declinació[modifica]

2a declinació -um, -ī
Cas Singular Plural
Nominatiu - arma
Vocatiu - arma
Acusatiu - arma
Genitiu - armōrum
Datiu - armīs
Ablatiu - armīs



Portuguès
[modifica]

Nom[modifica]

arma f.

  1. arma

Compostos i expressions[modifica]

Vegeu també[modifica]