vigile

Potser volíeu: vigilé

Català

Verb

vigile

1. (valencià) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de vigilar.
2. (occidental, balear) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb vigilar.
3. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb vigilar.
4. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb vigilar.

Italià

• Pronúncia^ⓘ: /ˈviː.d͡ʒi.le/

Nom

vigile m. f. ‎(plural vigili)

1. vigilant

Derivats

• vigile del fuoco, bomber
• vigile urbani, policia urbana.

Miscel·lània

• Síl·labes: vì·gi·le (3)