viatge

De Viccionari
Salta a: navegació, cerca


Català
[modifica]

  • Pronúncia:
Oriental: centr. /biˈad.ʒə/, bal. /viˈad.ʒə/
Occidental: /biˈa.d͡ʒe/, /viˈa.d͡ʒe/
  • Rimes: -adʒe
  • Etimologia: Del llatí viaticum ‎(«allò que serveix per a un viatge»).

Nom[modifica]

vi·at·ge m. ‎(plural viatges)

  1. Desplaçament a una destinació suficientment allunyada.
    Demà vaig de viatge a Pamplona.
  2. Cada anada i tornada que es fa per transportar quelcom o fer un encàrrec
    Amb carretó ho acabarem en tres viatges.

Sinònims[modifica]

Traduccions[modifica]

Verb[modifica]

vi·at·ge

  1. (valencià) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu del verb viatjar
  2. (occidental, balear) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb viatjar
  3. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb viatjar
  4. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb viatjar

Referències[modifica]

  • Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
  • Vegeu el Diccionari de sinònims OpenThesaurus-Softcatalà: viatge