iter

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

Verb[modifica]

i·ter

  1. (balear) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de iterar


Llatí
[modifica]

  • Pronúncia: /ˈɪ.tɛr/
  • Etimologia: De l'arrel ito, forma freqüentativa de eo ‎(«anar»)

Nom[modifica]

iter n. ‎(genitiu itineris)

3a declinació -, -is (tema cons.)
Cas Singular Plural
Nominatiu iter itinera
Vocatiu iter itinera
Acusatiu iter itinera
Genitiu itineris itinerum
Datiu itinerī itineribus
Ablatiu itinere itineribus
  1. viatge
  2. camí

Sinònims[modifica]

Derivats[modifica]