iter

Català

Verb

iter

1. (balear) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de iterar.

Miscel·lània

• Síl·labes: i·ter (2)
• Anagrames: reti ^(revers), retí, tire, trie

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈɪ.tɛr/
• Etimologia: De l'arrel ito, forma freqüentativa de eo ‎(«anar»)

Nom

iter n. ‎(genitiu itineris)

1. viatge
2. camí

Declinació

3a declinació -, -is (tema cons.)

Cas	Singular	Plural
Nominatiu	iter	itinera
Vocatiu	iter	itinera
Acusatiu	iter	itinera
Genitiu	itineris	itinerum
Datiu	itinerī	itineribus
Ablatiu	itinere	itineribus

Sinònims

• via

Derivats

• itinerārium
• itinerārius
• itinerātor
• itineror
• porta itinerī longissima