vet

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ˈbɛt/
	balear /ˈvət/, /ˈvɛt/
Occidental:	nord-occidental /ˈbet/
	valencià /ˈvet/, /ˈbet/

• Rimes: -ɛt
• Etimologia: De vedar.

Nom

vet m. ‎(plural vets)

1. Forma alternativa de veto.
2. (mallorquí) Forma alternativa de avet.

Verb

vet

1. (antic) Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb veure. («veges»)
2. (fossilitzat) heus

   vet aquí

3. (balear) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de vetar.

Català antic

Verb

vet

1. primera persona singular (io, yo, jo) del present d'indicatiu de vetar
2. primera persona singular (io, yo, jo) del present de subjuntiu de vetar
3. tercera persona singular (él, eyl, ell) del present de subjuntiu de vetar
4. tercera persona singular (él, eyl, ell) de l'imperatiu de vetar