vet

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

  • Pronúncia:
Oriental: central /ˈbɛt/, balear /ˈvət/, /ˈvɛt/
Occidental: nord-occidental /ˈbet/, valencià /ˈvet/, /ˈbet/

Nom[modifica]

vet m. ‎(plural vets)

  1. forma alternativa de veto
  2. (mallorquí) forma alternativa de avet

Verb[modifica]

vet

  1. (antic) segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb veure («veges»)
  2. (fossilitzat) heus
    vet aquí
  3. (balear) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de vetar


Català medieval
[modifica]

Verb[modifica]

vet

  1. primera persona singular (io, yo, jo) del present d'indicatiu de vetar
  2. primera persona singular (io, yo, jo) del present de subjuntiu de vetar
  3. tercera persona singular (eil, eyll, ell) del present de subjuntiu de vetar
  4. tercera persona singular (eil, eyll, ell) de l'imperatiu de vetar