vet

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ˈbɛt/
	balear /ˈvət/, /ˈvɛt/
Occidental:	nord-occidental /ˈbet/
	valencià /ˈvet/, /ˈbet/

• Rimes: -ɛt
• Homòfon: bet
• Etimologia: [1] Deverbal de vedar.
• Etimologia: [3] Del llatí vidēte ‎(‘vegeu’).

Nom

vet ¹ m. ‎(plural vets)

1. Forma alternativa de veto.

Nom

vet ² m. ‎(plural vets)

1. (mallorquí) Forma alternativa de avet.

Verb

vet ³

1. (antic) Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb veure. («veges»)
2. (fossilitzat) heus

   vet aquí

Verb

vet ⁴

1. (balear) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de vetar.

Miscel·lània

• Síl·labes: 1

Català antic

Verb

vet

1. primera persona singular (io, yo, jo) del present d'indicatiu de vetar
2. primera persona singular (io, yo, jo) del present de subjuntiu de vetar
3. tercera persona singular (él, eyl, ell) del present de subjuntiu de vetar
4. tercera persona singular (él, eyl, ell) de l'imperatiu de vetar