veto

Català

• Pronúncia:

Oriental: central /ˈbɛ.tu/, balear /ˈvə.to/, /ˈvɛ.tu/

Occidental: nord-occidental /ˈbe.to/, valencià /ˈve.to/, /ˈbe.to/

• Etimologia: De vedar.

Nom

ve·to m. ‎(plural vetos)

1. Prerrogativa d’oposició amb un refús.

Variants

• vet

Traduccions

Traduccions: veto

• Anglès: veto ^(en)
• Castellà: veto ^(es)

• Francès: veto ^(fr)
• Llengua de signes catalana: PROHIBIR ^(csc)

Verb

ve·to

1. primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de vetar

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC