refús

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /rəˈfus/, occidental /reˈfus/
• Rimes: -us
• Etimologia: De refusar, segle XV

Nom

refús m. ‎(plural refusos)

1. Acció de refusar o de refusar-se.
2. (esports de pilota) rebuig

Traduccions

Traduccions

• Anglès: refuse ^(en), refusal ^(en)
• Castellà: rehúso ^(es), rechazo ^(es) m.
• Eslovac: odmietnutie ^(sk) n.
• Esperanto: rifuzo ^(eo)
• Francès: refus ^(fr)

• Llatí: negatio ^(la) f.
• Neerlandès: weigering ^(nl) f.
• Portuguès: recusa ^(pt) f.
• Rus: отка́з ^(ru) m. ‎(otkaz)
• Txec: odmítnutí ^(cs) n.

Miscel·lània

• Síl·labes: re·fús (2)
• Anagrames: freus, fures, rufes, sufre

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC
• refús. Diccionari general de l'esport. Informació cedida per TERMCAT.