trot

Català

Un cavall al trot

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈtɾɔt/
• Rimes: -ɔt
• Etimologia: De trotar, segle XV.

Nom

trot m. ‎(plural trots)

1. Manera de caminar d’un quadrúpede avançant alternativament un parell de potes de cada costat.
2. Manera de feinejar amb pressa però sense perdre el domini.

Derivats

• trotí

Relacionats

• Aire dels cavalls: pas, ambladura, trot, galop

Traduccions

Traduccions

• Anglès: trot ^(en)
• Castellà: trote ^(es)
• Francès: trot ^(fr)
• Italià: trotto ^(it)

Verb

trot

1. (balear, alguerès) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de trotar.

Miscel·lània

• Síl·labes: 1
• Anagrama: tort ^(revers)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB