transcendo

Llatí[modifica]

trānscendō ‎(1a present^?), trānscendis ‎(2a present), trānscendere ‎(infinitiu), trānscendī ‎(perfet), trānscēnsum ‎(supí)

muntar, jo munto, abordar
«transcendere in hostium naves» (Juli Cèsar, Bello gallico, III.15)
Muntar als vaixells dels enemics.
caure, anar a parar
«ut non abrupte cadere in narrationem, ita non obscure transcendere» (Quintilià, Institutio oratoria, IV.1.79)
No trencar el fil narratiu per no caure en la incomprensió.
transgredir, sobrepassar
«transcendere fines Juris» (Lucreci, De Rerum Natura, III.60)
Sobrepassar el fi de la justícia.
transcendir
«vota transcendi mea» (Sèneca, Thyestes, 912)
Transcendir els meus desitjos.