Vés al contingut

transgredir

De Viccionari

Català[modifica]

Oriental:  /tɾənz.ɡɾəˈði/
Occidental:  nord-occidental /tɾanz.ɣɾeˈði/, valencià /tɾanz.ɣɾeˈðiɾ/

Verb[modifica]

transgredir trans.

  1. Trencar algun precepte o llei.

Conjugació[modifica]

Paradigmes de flexió: transgredeixo, transgredeix, transgredim

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: trans·gre·dir (3)

Vegeu també[modifica]

  • Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana. Editorial Salvat, 1910. Tom 3
  • Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot

Castellà[modifica]

Peninsular: septentrional \tɾanz.ɣɾeˈðiɾ\, meridional \tɾa(ŋ)h.ɣɾeˈðiɾ\
Americà: alt \t͡s(a)nz.ɣɾeˈdiɾ\, baix \tɾa(ŋ)h.ɣɾeˈðiɾ\, austral \tɾa(n)h.ɣɾeˈðiɾ\

Verb[modifica]

transgredir ‎(present transgredo, passat transgredí, futur transgrediré)

  1. transgredir

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: trans·gre·dir (3)