trama
Potser volíeu: tramà
Català
[modifica]Nom
[modifica]trama f. (plural trames)
- Conjunt de fils que són la base d'un teixit i que van entrellaçats en sentit contrari a l'ordit.
- «Amb l'ajuda de la filosa, una dona enrotllava la llana entre l'índex i el polze transformant-la unes vegades en el fil de l'ordit, la part vertical i més tova del teixit, i d'altres en el fil més espès i dur de la trama.» ([1])
- Part d'una història en què es planteja alguna dificultat que ha de resoldre el protagonista.
- «Un cop establerta la trama de la pel·lícula, els guionistes són els encarregats d'idear els diàlegs i situacions, que fan possible l'existència del fil conductor de la pel·lícula.» ([2])
- Maquinació secreta.
- «Havien triat aquesta posada per esmorzar i passar desapercebuts al mateix temps que ordien una trama conspiradora.» ([3])
Sinònims
[modifica]Traduccions
[modifica]1
2
Verb
[modifica]trama
- Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de tramar.
- Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb tramar.
Miscel·lània
[modifica]Vegeu també
[modifica]Llatí
[modifica]- Pronúncia(i): /ˈtraː.ma/
- Etimologia: De l'arrel protoindoeuropea *trāgh- («estirar»).
Nom
[modifica]trāma f. (genitiu trāmae)
Declinació
[modifica]Cas | Singular | Plural |
---|---|---|
Nominatiu | trāma | trāmae |
Vocatiu | trāma | trāmae |
Acusatiu | trāmam | trāmās |
Genitiu | trāmae | trāmārum |
Datiu | trāmae | trāmīs |
Ablatiu | trāmā | trāmīs |
Vegeu també
[modifica]- Julius Pokorny, Indogermanisches Etymologisches Wörterbuch, 1956, p.1089