trama
Salta a la navegació
Salta a la cerca
Potser volíeu: tramà
Català[modifica]
Nom[modifica]
trama f. (plural trames)
- Conjunt de fils que són la base d'un teixit i que van entrellaçats en sentit contrari a l'ordit.
- «Amb l'ajuda de la filosa, una dona enrotllava la llana entre l'índex i el polze transformant-la unes vegades en el fil de l'ordit, la part vertical i més tova del teixit, i d'altres en el fil més espès i dur de la trama.» [1]
- Part d'una història en què es planteja alguna dificultat que ha de resoldre el protagonista.
- «Un cop establerta la trama de la pel·lícula, els guionistes són els encarregats d'idear els diàlegs i situacions, que fan possible l'existència del fil conductor de la pel·lícula.» [2]
- Maquinació secreta.
- «Havien triat aquesta posada per esmorzar i passar desapercebuts al mateix temps que ordien una trama conspiradora.» [3]
Sinònims[modifica]
Traduccions[modifica]
1
2
Verb[modifica]
trama
- tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de tramar
- segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb tramar
Miscel·lània[modifica]
Vegeu també[modifica]
Llatí[modifica]
- Pronúncia(i): /ˈtraː.ma/
- Etimologia: De l'arrel protoindoeuropea *trāgh- («estirar»).
Nom[modifica]
trāma f. (genitiu trāmae)
Declinació[modifica]
| Cas | Singular | Plural |
| Nominatiu | trāma | trāmae |
| Vocatiu | trāma | trāmae |
| Acusatiu | trāmam | trāmās |
| Genitiu | trāmae | trāmārum |
| Datiu | trāmae | trāmīs |
| Ablatiu | trāmā | trāmīs |
Vegeu també[modifica]
- Julius Pokorny, Indogermanisches Etymologisches Wörterbuch, 1956, p.1089