argument

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental: central /ər.ɡuˈmen/, balear /əɾ.ɣuˈment/, /ər.ɣuˈmen/

Occidental: nord-occidental /ar.ɣuˈmen/, valencià /aɾ.ɣuˈment/, /aɾ.ɣuˈmen/

• Rimes: -ent
• Etimologia: Del llatí argumentum ‎(«justificació»), segle XIV.

Nom

argument m. ‎(plural arguments)

1. Explicació que es dóna en suport d'un raonament o d'una hipòtesi.
2. Resum de les idees principals expressades en una narració ja sigui escrita (novel·la, conte, etc.) o representada (obra teatral, pel·lícula).
3. En programació informàtica, valor expressat en una funció.

Traduccions

Traduccions

• Albanès: argument ^(sq)
• Alemany: Argument ^(de) n.
• Anglès: argument ^(en)
• Àrab: حُجَّة‎ ^(ar) f.
• Armeni: փաստարկ ^(hy) ‎(pastark)
• Belarús: абгрунтава́нне ^(be) n. ‎(abhruntavanne)
• Bretó: arguz ^(br) m.
• Búlgar: аргумент ^(bg) m. ‎(argument)
• Castellà: argumento ^(es)
• Danès: argument ^(da) n.
• Eslovè: argument ^(sl) m.
• Finès: argumentti ^(fi)
• Francès: argument ^(fr)
• Gallec: argumento ^(gl) m.
• Georgià: არგუმენტი ^(ka) ‎(argúmenti)
• Grec: επιχείρημα ^(el) n. ‎(epikhírima)
• Grec antic: ἔλεγχος ^(grc) m. ‎(élenkhos)
• Hebreu: טענה‎ ^(he) f.

• Hongarès: érv ^(hu)
• Irlandès: argóint ^(ga) f.
• Italià: argomento ^(it)
• Kazakh: дәлел ^(kk) ‎(dälel/dalel)
• Kirguís: негиз ^(ky) ‎(neguiz)
• Letó: arguments ^(lv) m.
• Llatí: argumentum ^(la) n.
• Neerlandès: argument ^(nl) n.
• Polonès: argument ^(pl) m.
• Portuguès: argumento ^(pt) m.
• Romanès: argument ^(ro) n.
• Rus: обоснова́ние ^(ru) n. ‎(obosnovànie)
• Suec: argument ^(sv) n.
• Turc: delil ^(tr)
• Txec: argument ^(cs) m.
• Ucraïnès: обґрунтува́ння ^(uk) n. ‎(obgruntuvànnia)
• Vietnamita: lý lẽ ^(vi)
• Xinès: 論點 ^(zh) ‎(论点, lùndiǎn)

Verb

argument

1. (balear, alguerès) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de argumentar

Miscel·lània

• Síl·labes: ar·gu·ment (3)
• Heterograma de 8 lletres (aegmnrtu)
• Anagrama: remugant

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot