argumentum

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ar.ɡuːˈmɛn.tʊm/
• Etimologia: Derivat de arguō ‎(«demostrar, justificar») amb el sufix per expressar instrument -mentum.

Nom

argūmentum n. ‎(genitiu argūmentī)

1. argument, prova, justificació
2. tema

Declinació

2a declinació -um, -ī

Cas	Singular	Plural
Nominatiu	argūmentum	argūmenta
Vocatiu	argūmentum	argūmenta
Acusatiu	argūmentum	argūmenta
Genitiu	argūmentī	argūmentōrum
Datiu	argūmentō	argūmentīs
Ablatiu	argūmentō	argūmentīs