tempto
Català
[modifica]Verb
[modifica]tempto
- Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de temptar.
- (col·loquial nord-occidental) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb temptar.
- (col·loquial nord-occidental) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb temptar.
Llatí
[modifica]Verb
[modifica]temptō (1a present?), temptās (2a present), temptāre (infinitiu), temptāvī (perfet), temptātum (supí)
- tocar, palpar
- posar a prova
- «viros nobiles et prudentes cognoscentes temptare fortunam belli» ([2])
- homes nobles i prudents sabent que per provar fortuna a la guerra...