Vés al contingut

tempto

De Viccionari

Català[modifica]

Verb[modifica]

tempto

  1. primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de temptar
  2. (col·loquial nord-occidental) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb temptar
  3. (col·loquial nord-occidental) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb temptar

Llatí[modifica]

  • Pronúncia(i): /ˈtɛmp.toː/
  • Etimologia: Forma freqüentativa de tendō.

Verb[modifica]

temptō ‎(1a present?), temptās ‎(2a present), temptāre ‎(infinitiu), temptāvī ‎(perfet), temptātum ‎(supí)

  1. tocar, palpar
    «manibus quoque pectora temptat» ([1])
    mans que toquen el pit
  2. posar a prova
    «viros nobiles et prudentes cognoscentes temptare fortunam belli» ([2])
    homes nobles i prudents sabent que per provar fortuna a la guerra...

Variants[modifica]

Vegeu també[modifica]

  1. Ovidi, Metamorfosis, X, 282
  2. Chronicon placentinum et Chronicon de rebus in Italia gestis, p.118