Vés al contingut

tempero

De Viccionari

Català

[modifica]
  • Pronúncia(i): central /təmˈpe.ɾu/, occidental /temˈpe.ɾo/
  • Rimes: -eɾo

Verb

[modifica]

tempero

  1. Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de temperar.

Miscel·lània

[modifica]

Llatí

[modifica]
  • Pronúncia(i): /ˈtɛm.pɛ.roː/
  • Etimologia: Derivat de tempus.

Verb

[modifica]

temperō ‎(1a present?), temperās ‎(2a present), temperāre ‎(infinitiu), temperāvī ‎(perfet), temperātum ‎(supí)

  1. temperar, moderar
  2. equilibrar
  3. controlar
  4. refrenar-se, abstenir-se

Derivats

[modifica]