permeto

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: central /pərˈmɛ.tu/, occidental /peɾˈme.to/
• Rimes: -ɛto

Verb

permeto

1. Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de permetre.
2. (col·loquial nord-occidental) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb permetre.

Miscel·lània

• Síl·labes: per·me·to (3)
• Anagrames: promete, prometé, tempero