subduco

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /sʊbˈduː.koː/
• Etimologia: Del prefix sub- i dūcō.

Verb

subdūcō ‎(1a present^?), subdūcis ‎(2a present), subdūcere ‎(infinitiu), subdūxī ‎(perfet), subductum ‎(supí)

1. arrossegar, estirar

   «subducere longas naves in aridum.» (Juli Cèsar]], Bello Gallico, 4, 29)

   Arrossegar les naus cap a terra.

2. extreure, calcular

   «rationibus subductis summam feci cogitationum mearum» (Ciceró, Epistulae ad familiares, I, 9-10)

   fets tots els càlculs, he extret el resultat dels meus pensaments

3. esvair-se, desaparèixer

   «ubi bullabit vinum, ignem subducito» (Columel·la, De re Rustica, 105)

   quan el vi puja, el foc s'esvaeix

4. empènyer, desplaçar, retirar, recular

   «cohortes aliquot subductas ex dextro cornu post aciem circumducit» (Titus Livi, Ab Urbe Condita, XXVII, 48)

   algunes cohorts, empeses des del flanc dret, són desplaçades cap al darrere de la línia