sterno

Llatí

• Pronúncia ^(AFI): /ˈstɛr.noː/
• Etimologia: Del protoitàlic *stornō, procedent del protoindoeuropeu *str̥-n-h₃-, variant amb l'infix n- de l'arrel protoindoeuropea *sterh₃- ‎(«estendre, fixar»); la mateixa arrel que va donar en grec antic el terme στορέννυμι ‎(storénnymi, ‘estendre, recobrir’), i στρατός ‎(stratós, ‘desplegament de soldats’) o en alemany streuen ‎(‘vessar un líquid’).

Verb

sternō ‎(1a present^?), sternis ‎(2a present), sternere ‎(infinitiu), strāvī ‎(perfet), strātum ‎(supí)

1. recobrir, jo recobreixo

   Viam sternere («Pavimentar un carrer.»)

2. moderar, jo modero; calmar, jo calmo; mitigar, jo mitigo

   Sternere odia militum («Calmar l'odi de l'exèrcit.»)

3. estirar, jo estiro; aplanar, jo aplano; estendre, jo estenc

   Aliquem leto [morte] sternere («Deixar estès mort algú.»)

Derivats

asternō consternō desternō exsternō insternō prōsternō

strāta strātum strātus substernō

Nom

sternō

1. datiu singular de sternum
2. ablatiu singular de sternum