sterno
Aparença
Llatí
[modifica]- Pronúncia(i): /ˈstɛr.noː/
- Etimologia: Del protoitàlic *stornō, procedent del protoindoeuropeu *str̥-n-h₃-, variant amb l'infix n- de l'arrel protoindoeuropea *sterh₃- («estendre, fixar»); la mateixa arrel que va donar en grec antic el terme στορέννυμι (storénnymi, «estendre, recobrir»), i στρατός (stratós, «desplegament de soldats») o en alemany streuen («vessar un líquid»).[1]
Verb
[modifica]sternō (1a present?), sternis (2a present), sternere (infinitiu), strāvī (perfet), strātum (supí)
- recobrir, jo recobreixo
- Viam sternere («Pavimentar un carrer.»)
- moderar, jo modero; calmar, jo calmo; mitigar, jo mitigo
- Sternere odia militum («Calmar l'odi de l'exèrcit.»)
- estirar, jo estiro; aplanar, jo aplano; estendre, jo estenc
- Aliquem leto [morte] sternere («Deixar estès mort algú.»)
Derivats
[modifica]Nom
[modifica]sternō
Vegeu també
[modifica]- ↑ Julius Pokorny, Indogermanisches etymologisches Wörterbuch, 1959, [p.1022-1027]