Vés al contingut

sterno

De Viccionari

Llatí

[modifica]
  • Pronúncia(i): /ˈstɛr.noː/
  • Etimologia: Del protoitàlic *stornō, procedent del protoindoeuropeu *str̥-n-h₃-, variant amb l'infix n- de l'arrel protoindoeuropea *sterh₃- ‎(«estendre, fixar»); la mateixa arrel que va donar en grec antic el terme στορέννυμι ‎(storénnymi, «estendre, recobrir»), i στρατός ‎(stratós, «desplegament de soldats») o en alemany streuen ‎(«vessar un líquid»).[1]

Verb

[modifica]

sternō ‎(1a present?), sternis ‎(2a present), sternere ‎(infinitiu), strāvī ‎(perfet), strātum ‎(supí)

  1. recobrir, jo recobreixo
    Viam sternere («Pavimentar un carrer.»)
  2. moderar, jo modero; calmar, jo calmo; mitigar, jo mitigo
    Sternere odia militum («Calmar l'odi de l'exèrcit.»)
  3. estirar, jo estiro; aplanar, jo aplano; estendre, jo estenc
    Aliquem leto [morte] sternere («Deixar estès mort algú.»)

Derivats

[modifica]

sternō

  1. datiu singular de sternum
  2. ablatiu singular de sternum

Vegeu també

[modifica]
  1. Julius Pokorny, Indogermanisches etymologisches Wörterbuch, 1959, [p.1022-1027]