salio

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈsa.lɪ.oː/
• Etimologia: [1] De l'arrel protoindoeuropea *k̂ēi- ‎(«ràpid»). [2] De sāl.

Verb 1

saliō ‎(1a present^?), salīs ‎(2a present), salīre ‎(infinitiu), saluī ‎(perfet), saltum ‎(supí)

1. saltar, jo salto

   «alii salire de muro praecipitarique» ()

   tots saltaven des del mur precipitadament

2. botar, bategar, palpitar

   «corpus erat: saliunt temptatae pollice venae» ()

   li bategaven les venes

3. rebotar

   «multa in tectis crepitans salit horrida grando» ()

   Plou i cau molta pedra que rebota sorollosament sobre les teulades

4. muntar, fecundar

Derivats

absiliō assiliō dēsiliō persilio prōsiliō

resiliō salientēs exsiliō īnsultō

salax saltus salītiō subsiliō

Verb 2

saliō ‎(1a present^?), salīs ‎(2a present), salīre ‎(infinitiu), saliī ‎(perfet), salītum ‎(supí)

1. salar, jo salo

Derivats

• salsa

Vegeu també

• Julius Pokorny, Indogermanisches etymologisches Wörterbuch, 1959, p.542-543