Vés al contingut

rugir

De Viccionari

Català[modifica]

Oriental:  /ruˈʒi/
Occidental:  nord-occidental /ruˈʒi/
valencià /ruˈd͡ʒiɾ/, /ruˈd͡ʒi/

Verb[modifica]

rugir intr.

  1. Bramar, el lleó.

Conjugació[modifica]

Paradigmes de flexió: rugeixo, rugeix, rugim

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: ru·gir (2)
  • Anagrama: urgir

Vegeu també[modifica]

Castellà[modifica]

Peninsular: septentrional /ruˈxiɾ/, meridional /ruˈhiɾ/
Americà: alt /ruˈxiɾ/, baix /ruˈhiɾ/, austral /ruˈxiɾ/

Verb[modifica]

rugir ‎(present rujo, passat rugí, futur rugiré)

  1. rugir

Conjugació[modifica]


Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: ru·gir (2)